dijous, 3 de maig de 2007

Fatalitats irrenunciables, doncs, què?




Bé, aquesta es la primera entrada al blog aquest que segurament m'ajudarà a digerir tot el que m'està passant en aquest cau que s'anomena Hongria i on no sé perquè sempre tens un regust agredolç en tot el que et passa. Potser és caràcter: però o a dalt de tot o per terra. Aquest blog estarà aquí per qui el vulgui llegir i no s'anomenará a ningú que sigui conegut. Si quelcom el troba per casualitat; potser s'enterarà més de qui sóc jo i les coses que em passen.


Val a dir que tampoc no em sorprendré si resta en l'anonimat i tan sols és un diari personal que resta en la inmensitat de l'oblit d'això que en diem internet.


Cal trobar la solució a un entorn on per no passar no hi passa res; i val a dir que com diu en Serrat; si et toca plorar és millor davant del mar.
Com he posat al Fotolog: Home.