dimecres, 21 d’abril de 2010

Feina

Crec que a l'any 98 o així...els Pets van fer la gira Tournem-hi...sia dit: hi torno, llamps!

Tinc una mà de temps que no me l'acabo tot i que estic activament en procés de búsqueda de feina. La veritat que desgasta això de no tenir treball. Però en fi, anem picant pedra de la millor manera possible. A cops penso del perquè escric en català; però suposo que les persones que son parlants de l'espanyol i tenen prou cap, podran entendre el que hi poso. Algun dia parlarem de les entrevistes personals quan busques feina i de lo realment complicat que ho hem fet tots plegats; de qui hi ha darrera de tot plegat, de qui la fa, qui contesta, com et vens i com els teus gestos (si l'entrevistador és seriós) son apreciats fins al més mínim detall. Com parlar bé i vendre la moto, son essencials. Pero sobretot no mentir...tot i que la cançó Policy of Truth diu i, si - us - plau prendre nota de:

"it's just time to pay the truth for not listening to advice and deciding in your youth on a policy of truth".

Sabeu petites llagostes: no mentiu pero amagueu el que cregueu convenient.

Tot ha vingut perquè he actualitzat el meu perfil a internet i doncs vaig emplenant la web (no sé si per bé o per mal) d'històries meves i pel.licules que surten com bolets. Ara poso tot de "rucaldats" a l'Infojobs, LinkedIn i demés, vaja. Faré aflorar com un campió els estudis de mercat que tinc publicats mentres era a Hongria: oi tant que ho faré. Ara mateix.

Ahí va una cancó prou bona dels Pet Shop Boys que segur en Silvestre i l'Antonio apreciarán com a bons fans dels 80.

http://www.youtube.com/watch?v=RQja4M3Y1sY

dimarts, 18 de setembre de 2007

de...moment això s'anima....

vaja vaja si s'anima; amb la visita de l'Arxi i el Marxi conto que he quedat desquiciat...la veritat es que va bé que algú es deixi caure per aquí...

mare meva la pedregada que ha caigut a Lleida mecagonseu quin mal rotllo; aquest any el tiet em va dir que aniría bé..espero la gent ja tingui la major part de la collita a la butxaca i l'impacte s'hagi minimitzat!

Doncs la visita; a lo que anem...van venir i van estar com a mig trastocats perquè van fer Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Albània (no van baixar del cotxe) i altre cop Serbia. Llavors van venir de Novi Sad i res aqui ens vam fer els bons de la peli sense sortir el dijous pero divendres ja vam anar a un lloc que es diu JAM i no recomano a ningú doncs perquè no val un pito...ademés els cambrers són uns desgraciats i els MATARIA amb M de MALPARIT a tots.

Ah quina ràbia em fan venir....Dissabte bueno pum pum ens aixequem com podem i anem a un lloc que es diu Muzeum i que "otro tanto" on el Barrering es va trobar una mosca a la sopa i verda; clar el Marxi amb lo maniàtic que és al final li va agafar una maniada de por i per allà fent un semi-espectacle. No m'hagués agradat veure la cara de la mama quan s'hagués trobat una mosca en una sopa que de per sí sola ja era a-i-g-u-a escrita; cony quin panorama! Digue'm que el seu semblant s'hagués enfosquit...com la gola del llop...


Avui destaquem una pel.lícula que es diu The Descend...i un llibre que estic llegint que es diu Sushi for Beginners i del qual n'he de dir que ni fú ni fa ja que està escrit per una autora anglesa que fot més cara d'anglesa que la mateixa Reina d'Anglaterra i que narra les peripècies d'unes noies que treballen i vaja..res de l'altre món però literatura diria jo...quotidiana on a la gent li poden passar les mateixes coses que a tu..vaja, crec que moltes més...però que noi! Passen! I compte, ademes des del punt de vista femení d'especular totes les coses i on tot té un sentit...
Doncs bé; us diré que aquest no és el meu gènere preferit de llibres; vull que sigui un llibre com el Sr dels Anells on el Tom Bombadil fa de les seves i això no implica anar més enllà...Dur dur m'està resultant aquest llibre..

Digueu-me despreocupat pero les coses passen perquè si..però compte...si no passen no es perquè si..sinó perquè no; i au, a prendre tot pel sac!

Espero acabar el maleït llibre que vaig demanar a una dona a Croàcia on vam dormir a casa seua. Es molt guapo fotre't a casa d'algú en plan acampada en aquest país; simplement dormir al llit de matrimoni tot netet i fent tertúlia amb els de la casa!!! I esmorzant i un vell que era com una especie d'indomable que havia fet boxa i parlava mig croata, mig alemany, mig anglès...UN JEFE

Res, me'n vaig a fer una patxangueta amb els d'IBM, el Michael i d'altra gent com un tal MIMO que de MIMO poc pero és italià i mos fot curro quan no ho fem bé; s'enten, clar, "jugar al calcetto".

Una abraçada JEFARIS!

dimarts, 24 de juliol de 2007

M'he decidit...

Per no anar a Nova York. He vist que són molts calés (660 EUR de bitllet) més l'estada allà tot i que potser sortia alguna casa acollidora i despeses vàries...clar si vas a N.Y no hi aniràs en plan fet un nyap i allà sense gastar ni un ral. Quan hi vagi (paraula de nen Jesús) hi aniré a tot drap. Hi ha planejats 3 viatgets de moment: Croàcia + Berlín + Varsòvia i possiblement al novembre a Roma si m'animo a veure la nena que tindrà la Beleneta tot i que em fa l'efecte que estarà histèrica i millor que m'esperi a Nadal per veure-la i que s'ho faci ella sola. Vejam, vejam....

Espero que aquesta entrada al blog sigui més afortunada i realment pugui pues estar de més bon humor. Però com que el caràcter em canvia sovint depenent del temps i dels pardals que tinc al cap pues em llevo, me'n vaig a la ofi i endavant...un altre dia començo..en aquesta feina que tinc aquí tot és posar-hi ganes; si més no és com quan estudiaves i un dia no foteies ni brot pero l'altre et senties valent i hi foteies hores...Com m'avorreixo per les tardes...però he descobert una llibreria cafeteria on al sortir de treballar em prenc un cafè i vaig fullejant llibres que pots agafar tranquil.lament. He vist clar que cal potenciar l'anglès i el francès i això és el que faig per la tarda fins que no cau el sol i ja el vespre es fa més suportable.

Avui precisament no tinc el dia gaire productiu per no dir zero de producció, efectivitat, treball, ganes...tinc per aquí a tot quisqui i he après un lema prou significatiu que diu: "les hòsties si venen...venen soles" i això és el que em passarà l'any que ve quan me'n vagi a treballar de forma seriosa. Cony que en tinc ganes de treballar, hòstia...

Les causes d'aquesta situació es poden trobar en què de moment tinc entregats els treballs a Barcelona corresponents al Juliol que no se'ls mirarà ni PERRY MASON i potser ara estic fent un mini agost personal aquí a la ofi abans de currar-me un altre estudi. He de pensar en ajudar a la ofi i això és el que he fet amb la Tímea...; la meva companya de feina a qui li he lliurat una part que no trobava.

He de fer un informe sobre el sector sanitari a Hongria i ja em fa por ja ; si tinc sort, tot serà trobar les reformes que s'esperen al país per canviar de dalt a baix el sector sanitari, retallar el gasto públic que comporta i obtenir fons europeus per reformar el sistema; una mica com fer màgia, oi? No ens volem gastar la pasta en reformar la sanitat, carreguem d'impostos i esperem que vingui la U.E...maco; de moment però, millor no posar-se malalt a Hongria perquè els hospitals que diguen no estan en gaire bon estat tot i que els professionals ho són de cap a peus i emigren ja que aquí no es poden guanyar la vida (la mateixa música de sempre).

Veig que és complicat i no sé pas per on començar però tot serà mirar per internet, llegir premsa, aprofitar informes de d'altres organismes oficials que hi hagi a Budapest i fer com una espècie de poti - poti...Aquesta ha sigut la meva feina aquest any: fer com un ensamblatge de tot plegat i recollir informacions on ja d'entrada saps que hi haurà llacunes. Es el que passa quan estás en un país on la informació está en un idioma que no entens i les autoritats no tenen les pàgines web en altres idiomes...vius com en un estat d'aïllament, de mutisme, de no liar-la, de no fer seroll, de conformar-te amb el que tens, de fer la teva, de no liar-la ni preguntar per un carrer, en fi... a espavilar-te una miqueteta que ja toca.

Clar llavors arriba el dia que passeges per BCN i pares algú i li preguntes per un carrer que no saps o bé és un maleducat que no et vol ajudar. Hi havia cops que amb el Sr Pintor, a la gent se li preguntava per carrers tals com...el carrer Miquel Pintor? I realment aquest no existia. Aquí la gent no n'és de maleducada al contrari i he vist que són súper disciplinats tot i que sense coll... però és que al no parlar l'idioma no et poden ajudar tot i que vulguin. Tot i que tu vulguis entendre'ls no pots i ademés ja entren en el joc dels signes i altres tonteries (que un es veu obligat a fer) per no haver volgut aprendre un idioma nou. En termes absoluts l'hongarès no importa un pito (doncs el parla molt poca gent) però en relatius, si; aquí es fa difícil viure si no el parles. Si t'has de passar tota la vida a Hongria millor que l'aprenguis. Si si, en el fons no és voler i no poder sinó poder i no voler; i més malament encara: pensar que no pots simplement perquè no vols. I potser em queixo de l'avorriment a la tarda però em podria passar les tardes aprenent hongarès... Però en comptes d'això, llegeixo i així el temps exprimeixo...

El que sí que trobo a faltar és la Universitat i el fet d'estar atabalat a les tardes!

Fausto!

Ens veiem!!!!!!!!

dijous, 3 de maig de 2007

Fatalitats irrenunciables, doncs, què?




Bé, aquesta es la primera entrada al blog aquest que segurament m'ajudarà a digerir tot el que m'està passant en aquest cau que s'anomena Hongria i on no sé perquè sempre tens un regust agredolç en tot el que et passa. Potser és caràcter: però o a dalt de tot o per terra. Aquest blog estarà aquí per qui el vulgui llegir i no s'anomenará a ningú que sigui conegut. Si quelcom el troba per casualitat; potser s'enterarà més de qui sóc jo i les coses que em passen.


Val a dir que tampoc no em sorprendré si resta en l'anonimat i tan sols és un diari personal que resta en la inmensitat de l'oblit d'això que en diem internet.


Cal trobar la solució a un entorn on per no passar no hi passa res; i val a dir que com diu en Serrat; si et toca plorar és millor davant del mar.
Com he posat al Fotolog: Home.