dimarts, 24 de juliol del 2007

M'he decidit...

Per no anar a Nova York. He vist que són molts calés (660 EUR de bitllet) més l'estada allà tot i que potser sortia alguna casa acollidora i despeses vàries...clar si vas a N.Y no hi aniràs en plan fet un nyap i allà sense gastar ni un ral. Quan hi vagi (paraula de nen Jesús) hi aniré a tot drap. Hi ha planejats 3 viatgets de moment: Croàcia + Berlín + Varsòvia i possiblement al novembre a Roma si m'animo a veure la nena que tindrà la Beleneta tot i que em fa l'efecte que estarà histèrica i millor que m'esperi a Nadal per veure-la i que s'ho faci ella sola. Vejam, vejam....

Espero que aquesta entrada al blog sigui més afortunada i realment pugui pues estar de més bon humor. Però com que el caràcter em canvia sovint depenent del temps i dels pardals que tinc al cap pues em llevo, me'n vaig a la ofi i endavant...un altre dia començo..en aquesta feina que tinc aquí tot és posar-hi ganes; si més no és com quan estudiaves i un dia no foteies ni brot pero l'altre et senties valent i hi foteies hores...Com m'avorreixo per les tardes...però he descobert una llibreria cafeteria on al sortir de treballar em prenc un cafè i vaig fullejant llibres que pots agafar tranquil.lament. He vist clar que cal potenciar l'anglès i el francès i això és el que faig per la tarda fins que no cau el sol i ja el vespre es fa més suportable.

Avui precisament no tinc el dia gaire productiu per no dir zero de producció, efectivitat, treball, ganes...tinc per aquí a tot quisqui i he après un lema prou significatiu que diu: "les hòsties si venen...venen soles" i això és el que em passarà l'any que ve quan me'n vagi a treballar de forma seriosa. Cony que en tinc ganes de treballar, hòstia...

Les causes d'aquesta situació es poden trobar en què de moment tinc entregats els treballs a Barcelona corresponents al Juliol que no se'ls mirarà ni PERRY MASON i potser ara estic fent un mini agost personal aquí a la ofi abans de currar-me un altre estudi. He de pensar en ajudar a la ofi i això és el que he fet amb la Tímea...; la meva companya de feina a qui li he lliurat una part que no trobava.

He de fer un informe sobre el sector sanitari a Hongria i ja em fa por ja ; si tinc sort, tot serà trobar les reformes que s'esperen al país per canviar de dalt a baix el sector sanitari, retallar el gasto públic que comporta i obtenir fons europeus per reformar el sistema; una mica com fer màgia, oi? No ens volem gastar la pasta en reformar la sanitat, carreguem d'impostos i esperem que vingui la U.E...maco; de moment però, millor no posar-se malalt a Hongria perquè els hospitals que diguen no estan en gaire bon estat tot i que els professionals ho són de cap a peus i emigren ja que aquí no es poden guanyar la vida (la mateixa música de sempre).

Veig que és complicat i no sé pas per on començar però tot serà mirar per internet, llegir premsa, aprofitar informes de d'altres organismes oficials que hi hagi a Budapest i fer com una espècie de poti - poti...Aquesta ha sigut la meva feina aquest any: fer com un ensamblatge de tot plegat i recollir informacions on ja d'entrada saps que hi haurà llacunes. Es el que passa quan estás en un país on la informació está en un idioma que no entens i les autoritats no tenen les pàgines web en altres idiomes...vius com en un estat d'aïllament, de mutisme, de no liar-la, de no fer seroll, de conformar-te amb el que tens, de fer la teva, de no liar-la ni preguntar per un carrer, en fi... a espavilar-te una miqueteta que ja toca.

Clar llavors arriba el dia que passeges per BCN i pares algú i li preguntes per un carrer que no saps o bé és un maleducat que no et vol ajudar. Hi havia cops que amb el Sr Pintor, a la gent se li preguntava per carrers tals com...el carrer Miquel Pintor? I realment aquest no existia. Aquí la gent no n'és de maleducada al contrari i he vist que són súper disciplinats tot i que sense coll... però és que al no parlar l'idioma no et poden ajudar tot i que vulguin. Tot i que tu vulguis entendre'ls no pots i ademés ja entren en el joc dels signes i altres tonteries (que un es veu obligat a fer) per no haver volgut aprendre un idioma nou. En termes absoluts l'hongarès no importa un pito (doncs el parla molt poca gent) però en relatius, si; aquí es fa difícil viure si no el parles. Si t'has de passar tota la vida a Hongria millor que l'aprenguis. Si si, en el fons no és voler i no poder sinó poder i no voler; i més malament encara: pensar que no pots simplement perquè no vols. I potser em queixo de l'avorriment a la tarda però em podria passar les tardes aprenent hongarès... Però en comptes d'això, llegeixo i així el temps exprimeixo...

El que sí que trobo a faltar és la Universitat i el fet d'estar atabalat a les tardes!

Fausto!

Ens veiem!!!!!!!!